Des de les oficines del nostre celler, avui, de cop i volta, es comença a sentir el soroll de les ampolles de vidre. Un so llunyà que no molesta, al contrari, desperta en nosaltres la curiositat de baixar les escales i veure què està passant a la línia de producció. Se sent la notícia d’un company que diu: “Ja ha començat el tiratge!”. Obrint la porta, percebem abans de res l’olor de gessamí, flors de camp i frescor i trobem als nostres companys, que frenètica i laboriosament es desplacen d’una part a una altra de la línia de producció de forma infatigable, controlant que tot segueixi de manera correcta . Ells es dedicaran fins al març a la fase més important d’elaboració del cava. Es tracta d’una operació que consisteix en omplir de les ampolles amb vi base i “licor de tiratge”, compost de llevats i sucre. Els mateixos llevats seran els protagonistes inqüestionables de la segona fermentació dins la mateixa ampolla. El taponat de les ampolles es desenvoluparà amb un obturador i xapa o bé amb un tap de suro i grapa (especialment per als caves de llarga criança). Un cop acabat aquest procés, les ampolles es baixaran a la foscor de la cava, col·locades en posició de “rima” (en horitzontal).

Els nostres companys saben molt bé que per a ells comença una temporada de dura tasca. Quan mirem la televisió o escoltem les notícies sobre les indústries, les fàbriques, els treballadors, el missatge que rebem és bastant trist. Es pensa que ja no existeixen treballadors perquè a la pantalla només hi ha imatges de robots tecnològics que mouen peces. Les imatges dels treballadors mai hi són.

Però per a nosaltres el treballador és el punt de suport i de partida de tot, l’encarnació de l’èxit dels nostres productes. A les sis del matí el nostre equip comença el seu dia de treball. Amb raó, a aquesta hora, els nostres companys encara estan una mica adormits. Abans de les 7 am poques són les paraules intercanviades i si es fa una pregunta, la resposta arriba després d’uns minuts, perquè tots estan molt concentrats en el treball a desenvolupar, conscient que, per la seva banda, pesa una gran responsabilitat, l’èxit del nostre celler. A les 8 a.m tots estan ja desperts, actius i plens d’energia i amb un somriure resplendent donen la benvinguda a l’altra part dels companys que comença el torn.

Aquest és el moment més bonic de tot el dia, la trobada de cada membre del nostre celler. Ells, ja desperts des de fa hores, desitgen el bon dia als altres, minimitzant la seva fatiga. El cansament se sent, però no com a queixa, sinó com a prova de la gran implicació i dedicació que adopten, cada dia, cada hora, cada segon…

El repòs acompanyarà al nostre producte durant un temps determinat perquè a poc a poc, sense presses, maduri la seva gestació mesos més tard.

Les grans coses necessiten el seu temps i els nostres grans productes obtenen el mim, l’afecte i el temps necessari per aconseguir aquest cos tan característic.

El treball de l’enòleg en el procés d’elaboració d’un cava és una tasca àrdua i de molta responsabilitat. Ell, al llarg de l’any, assumeix funcions completament diferents i ha de romandre alerta a cada tipus de procés. En els passos previs a la barreja de varietats, el paper de l’enòleg és similar al d’un director d’orquestra, és el que dóna la seva aprovació per començar la recollida del raïm, és el que escull els llevats que s’utilitzaran per a la fermentació alcohòlica , i és sempre el que controla gairebé obsessivament i de forma inquieta que la temperatura dels tancs es mantingui estable i, durant tota aquesta època, no tanca ulls a les nits, i si ho fa, és només per somiar amb els seus vins i amb els següents passos a fer per aconseguir un producte d’excel·lència. Però en aquesta època de l’any, el nostre enòleg assumeix un paper molt més complex, místic i màgic. Es converteix en el veritable creador, qui modela, amb tot el que té a la seva disposició, els seus diamants bruts, els vins, que haurà de polir poc a poc en els següents passos per a l’obtenció dels nostres caves d’òptima qualitat.

La mà de l’enòleg es veu en els talls, en la barreja dels seus vins, barrejant els diferents components que constitueixen un producte acabat. És molt difícil que un vi base obtingut en una sola collita i provinent d’una sola varietat de vinya pugui proporcionar l’equilibri aromàtic perfecte i el nivell de sucre i acidesa necessari per produir un excel·lent cava. És per això que solem barrejar diferents varietats de vins tranquils, en el nostre cas, sempre de la mateixa collita, produint cada any Caves Vintage. Aquest procediment és conegut com barreja o cupatge. Es realitza directament al final de la primera fermentació i es considera la clau real en l’art de la producció del cava.

El que busquem en el nostre Celler és aportar el que falta a un component amb un que el tingui, així com anivellar el peu coix de la taula, per aconseguir complexitat i originalitat en els caves acabats. A causa del llarg envelliment sobre lies dels nostres caves, el nostre enòleg té una tasca difícil, ja que és difícil predir el resultat final de la mescla. No hi ha cap fórmula química en vigor per saber com aconseguir-ho, això és intrínsec a l’experiència considerable dels nostres tècnics, dels seus coneixements, de la seva filosofia d’estil de productes i del seu toc màgic;).

L’acoblament inicial de vins tranquils en la denominació d’origen Cava implica l’ús de 9 varietats de raïm: Macabeu, Xarel·lo, Parellada, Chardonnay, Malvasia, Trepat, Garnatxa, Monastrell i Pinot Noir, per donar vida a un vi que se sotmet a una segona fermentació, el passatge clau en què es forma el perlage al cava.

Per fer un blend necessitem (i per cert disposem) d’un equip de tastadors de gran experiència, sensibilitat i finesa, que com compositors han de poder percebre les particularitats de cada element individual per posar-lo en valor íntegrament. Han de ser visionaris, creatius i ser capaços d’imaginar el que volen aconseguir, pensant en com millorar i com fer que el producte sigui exponencialment més atractiu, mantenint-se fidel a l’estil de la nostra Bodega. El secret és escollir vins bases expressius des del punt de vista de la suavitat, de la calidesa al paladar i de l’acidesa. També, segons el nostre expert s’escollirà quin camí emprendre, si optar per l’obtenció d’una bombolla fina, sofisticada i ben integrada, amb finals molt elegants per aconseguir una complexitat més gran en el postgust.
Les variacions són infinites i la degustació del cupatge és una disciplina que requereix rigor, coneixement, capacitat per percebre el futur i ha de ser alimentat per una gran passió.

Tastadors professionals o simplement i senzillament CAVA ENTHUSIAST, estem ansiosos per saber com evolucionarà la nostra collita 2018.

Aquesta setmana hem començat amb la poda de les vinyes, un procés importantíssim que determinarà la qualitat del raïm, i com a conseqüència la qualitat del vi de la següent collita. És per això que podem afirmar que la poda és una de les tasques més importants que es realitzen a les vinyes al llarg de l’any. Però … Què significa realment podar?

Es tracta d’un treball meticulós que consisteix en tallar les ramificacions del cep per evitar que creixi de forma incontrolada. El període per fer-ho va des de mitjans de novembre a finals de febrer (depenent de la zona i del viticultor). S’aprofita aquest període perquè és quan la vinya entra en recés hivernal, és a dir minimitza la seva activitat. L’objectiu de la poda consisteix a deixar un nombre òptim de gemmes per obtenir una bona qualitat de raïm a la futura collita.

Els ceps no són com estem acostumats a veure-ls a les vinyes. Realment és un arbust de llargues ramificacions que creix agafant-se a altres arbres i distribueix els seus fruits de forma totalment aleatòria. Per això, la poda és imprescindible per controlar la planta, però també en donar-li forma regulem la producció i assegurem una bona collita.

En definitiva, la poda és una de les operacions més importants per a l’obtenció posterior d’uns bons raïms, i un bon equilibri de sucres i acidesa en la maduració i definirà molts aspectes de la següent collita.

El viatge amb el nostre distribuïdor Wine Discovery ha arribat a la seva fi, com totes les coses belles. Ara ens queda el record de les experiències viscudes amb aquest magnífic equip de professionals, joves, emprenedors i treballadors.

La pregunta que ens va sorgir a només aterrar a Moscou va ser: Com podem sobreviure una tan gran bellesa?

A Moscou hi ha tres formes de sobreviure a l’hivern, posar-se l’ušanka, el típic barret rus, beure vodka i perdre’s en la literatura, l’art i la història d’aquest enigmàtic país.

Hem escollit aquesta última opció. No ens vam aturar en els records de les novel·les que ens llegiem a l’escola sinó que ens vam enfrontar al fred i vam passar els nostres curts moments de temps lliure als llocs de poetes i escriptors que han deixat una empremta duradora i autèntica en la història de tot el món.

Moscou s’ha de saborejar i visitar amb tranquil·litat, començant pels llocs més famosos fins a buscar els racons més remots que amaguen belleses úniques. Tot comença a la famosa plaça Roja, que alberga catedrals, museus i complexos rics en història i cultura i acaba a la catedral de Sant Basili, coneguda a tot el món pels seus colors i la seva cobertura múltiple en forma de ceba. L’aire acre ens dóna la vitalitat de caminar al costat del Museu Estatal de Belles Arts Pushkin i del mausoleu de Lenin, en el qual el cos del famós polític es troba en un taüd de vidre.

L’última parada és Patriarshiye Prudy, un meravellós parc famós per la trobada entre el mestre i Margarita, i després del passeig per la ribera d’aquest llac artificial arribem al famós bar Margarita, per assaborir els deliciosos chai (thé) aromàtics que escalfen el cos i ens perdem en les xerrades dels peculiars visitants, discursos que en lloc del cos escalfen el cor.

Just a aquesta ciutat d’història i modernitat assistim a l’esdeveniment “Saló dels vins espanyols” al famós Telègraf, acompanyats per la Gerent de Compres Elena Gurikova, una encantadora dona, sempre preocupada per nosaltres, atenta al nostre benestar, exquisida, molt pragmàtica i ràpida en l’organització impecable del nostre estand.

A l’esdeveniment hi van assistir bodegues com Iniesta, Avelino Vegas, Sommos, Nabal, Protos, Marqués de Cáceres, Viña Vilano, Codorniu, González Byass, Grup La Rioja Alta, Pago Heredad de Ureña, Viña Ijalba, Vinoterra, Raventos i Juve i Camps.

L’afluència de gent va ser extraordinària, amb un bon comentari dels catadores que van apreciar el nostre Cava Mont Marçal rosat amb la seva delicadeza, la frescor dels pètals de roses, aquells pètals banyats per la gebrada de la matinada, el nostre Extremarium Brut Nature sofisticat, elegant i vigorós, i el nostre Mont Marçal cuvé noir on el carbònic es troba en un fantàstic equilibri i s’adapta a totes les ocasions.

Natalya Bukata Import Manager i directora del departament, una dona determinada, professional, coneixedora i amant de la qualitat ens va proporcionar una visió general i satisfactòria sobre Wine Discovery. Va ser extraordinaria la manera en què vam encaixar en la forma de treballar i aconseguir alts objectius. Per part seva, estan molt satisfets en la comunicació i l’organització i, per part nostra, estem encantats de la rigidesa i la perfecció en la manera de gestionar tots els processos: junts som una màquina indestructible, una màquina on tots els girs funcionen perfectament i, amb la cura necessària, continuarà funcionant.

La segona etapa del Saló del Vi espanyol va ser a Sant Petersburg. La història d’aquesta ciutat està plena d’esdeveniments, i fins i tot avui dia la ciutat sembla oscil·lar constantment entre un passat molt recent, al que tots els russos estan inevitablement anclats, i la modernitat avançada. Aquesta és la història d’una ciutat nascuda el 1703, sobre el “decret” del Zar Pere I, també anomenat Pere el Gran, que va voler fer la nova capital de l’Imperi rus des de les pantanoses riberes del riu Neva.

“Aquest no és un lloc per a l’home perquè els homes no són peixos”, va dir el príncep Menshikov a Pere I. Poc després de convertir-se en capital (precisament el 1712), Sant Petersburg literalment va haver d’inventar-se un passat, que evidentment no tenia , i ho va fer gràcies als intel·lectuals que la van poblar al llarg dels segles. Van ser ells, començant per Alexander Pushkin, que van reinventar la ciutat i van començar a donar-li ànima, a capturar el seu ambient fins convertir-la en una ciutat mítica font d’amor i causa de dolor.

L’esdeveniment es va desenvolupar en companyia d’un equip sensacional.

La gerent Irina Loseva, fidel acompanyant que es pot descriure amb dues paraules: pacient i escrupolosa. Sempre alerta i cuidant tots els detalls perquè el nostre stand destaqués en prestigi i incrementés el valor dels productes. El director general Dmitry Bezdetko, un home mesurat i observador, els directors regionals Anatoly Kurto, simpàtic i enèrgic, Evgeniy Druzhinin, l’ànima del festival amb la seva alegria, el seu bon humor i la seva saviesa i el seu amor pels nostres caves, i Sasha, un jove dinàmic i actiu, savi i encantador que va atraure a l’estand molta gent a causa de les seves interessants explicacions tècniques. Només gràcies a l’ajuda d’aquest formidable grup, hem pogut aconseguir el gran èxit desitjat, acabant el nostre ventall de productes molt ràpidament i mereixent-nos així un fantàstic sopar estil rus!

L’última parada va ser Ekaterinburg, una ciutat mística i misteriosa. Ha passat de ser un poble abandonat de miners, convertint-se en la tercera ciutat més gran de Rússia. Durant diverses dècades va ser un territori tancat, mentre que avui és una megalópolis estranya plena de misteris i anècdotes, que sembla viure en diverses dimensions.

Els monuments d’Ekaterinburg podrien causar un impacte cultural a qualsevol turista. Entre els innombrables monuments recordem el monument dedicat a l’Home Invisible, representat per una sèrie d’impressions de diferents talles; el monument a les curiositats; el monument del teclat i, finalment, el dedicat a l’amor, una roca de 7 tones feta de rodonita rosa i extreta d’un dipòsit local. Sense oblidar que el tsar Nicola va pagar en aquesta ciutat els errors comesos pels seus ministres i per ell mateix.

L’esdeveniment va tenir lloc al luxós Hotel Hyatt Regency, amb una participació elevada i un públic més tècnic, d’experts restauradores, sommeliers i distribuïdors.

Aquí Aleksey Rybkin, el responsable de la Regió dels Urals, va presentar-nos a restaurants i enoteques on vam entrar amb la nostra cartera de productes.

Després d’un divertit dia, ens armarem d’energia per anar a visitar aquests llocs i presentar els nostres caves, amb dos materials de suport: presentacions power point i … molta il·lusió!

El moment més difícil és quedar-se a la espera de tornar a treballar amb Wine Discovery colze a colze. Però mentre, planificarem alguna cosa per no haver d’esperar per veure’ls un any!

La posició central de Bèlgica a Europa és una veritable cruïlla del món llatí i germànic. El multilingüisme i la llibertat política, social i religiosa han contribuït al caràcter cosmopolita del país. Bèlgica és avui dia una societat multicultural basada en la tolerància i el respecte mutu. Aquest meravellós país, que cada vegada ens enamora més, compta amb nombroses perles que són el fruit de grans corrents arquitectònics. A l’edat mitjana s’erigeixen catedrals i campanars, monuments que encara adornen les ciutats de l’art belga.
Al segle XX, Brussel·les va esdevenir la capital de l’art nouveau gràcies al conjunt de tots aquests elements, que determinen la inestimable riquesa arquitectònica del país.
Bèlgica també deu el seu èxit a altres factors: una força laboral altament capacitada, multilingüe i flexible, la proximitat dels centres internacionals de presa de decisions amb seu a Brussel·les, múltiples incentius financers i fiscals, preus immobiliaris assequibles, una llarga tradició d’hospitalitat i una excel·lent seguretat social. Parlem d’un país hospitalari escollit per molts immigrants de diferents països que, amb ulls esperançats, han vist a Bèlgica com un miratge, una espurna de confiança, portant-los a establir-se a la nació. Aquí, a totes les èpoques, intel·lectuals i personalitats importants han trobat refugi, com Karl Marx, Victor Hugo, Alexandre Dumas, Charles Baudelaire, Auguste Rodin.

Conduint entre aquesta pura i intacta naturalesa, caracteritzada per grans boscos, el nostre equip d’Exportació no va poder evitar d’identificar-se en la quietud i la bellesa paisatgística d’aquesta nació, on cérvols i llebres creuen la carretera sense por, i on els ocells s’acosten per aconseguir menjar, conscients que aquí ningú els farà mal, perquè el respecte cap a qualsevol ésser vivent és una prioritat i un deure moral dels belgues.

El nostre destí és Geel, una ciutat de 40.000 habitants a una hora de la capital.
Des del segle XIII, Geel ha estat la comunitat psiquiàtrica terapèutica oberta més gran del món.
De fet, és a prop del santuari de Sant Dinfna (nena d’origen irlandès que al segle VII d. C. va triar el martiri per no cedir a les intencions incestuoses del pare), que se sap que tracta les malalties mentals en particular i protegeix l’assistència familiar.
Al llarg de la seva història es va formar una xarxa d’assistència generalitzada, una mena d’asil, prioner en la seva època, que no ha deixat de fascinar els visitants de tots els temps i ser citat contínuament com un model per a les comunitats terapèutiques amb vista a la desinstitucionalització.
Atret per aquests mètodes de tractament, el pare de Vincent van Gogh també va pensar a enviar al seu fill per acudir a les cures proporcionades a Geel.

Aquí vam acudir a l’esdeveniment de Serge van Lommel, propietari de la botiga AD VINDUM especialitzada en diferents estils de vins de tot el món: Sud Àfrica, Califòrnia, França, Itàlia i Espanya es troben per a compartir les prestatgeries de aquesta bella botiga, decorada tan al detall, no només des del punt de vista visual, sinó que també des del punt de vista emotiu. Sí, perquè Serge, al costat de la seva dona Suzanne no només venen vins, sinó que venen emocions, amor pel que fan, esforç continu, perfecció i dura tasca. Amb gran fatiga ens referim al fet que tots dos no paren ni un moment, la seva energia és indomable, indescriptible amb paraules, sinó que només amb imatges. Quan Serge ens va recollir a l’Hotel i ens va portar a una casa pagesa de fusta al mig del no res, on tenia lloc el tast, cada 5 minuts baixava del cotxe i, abillat amb el seu vestit, com si no li importés res tacar-se, posava els cartells que indicaven a la gent el camí per arribar senzillament a l’esdeveniment. Serge amb el seu martell, els seus panells i tanta esperança és el que es quedarà gravat en els nostres caps, un home que val per a això i més.

Una meravellosa casa de camp ha estat la nostra llar en els dies del 13 i 14 d’octubre, dies de típica temperatura belga d’octubre, molt sol i 27 graus! ☺
La degustació és l’art d’emprar els sentits per a descobrir i apreciar vins i caves. Gràcies a l’ús dels cinc sentits, es pot aprendre a percebre els més mínims matisos de sabor i aromes, començant a apreciar l’origen i el camí des de raïm fins al producte acabat, per això un esdeveniment més enfocat cap a la gent veritablement interessada en un lloc remot, ha estat l’ideal.

Tot va ser impecablement organitzat, la nostra taula de tota la gamma Mont Marçal estava situada just al davant a l’entrada, entre quadres flamencs i estris antics d’elaboració de vi, sent la primera etapa dels clients que arribaven. L’afluència de la gent ha estat sorprenent, tenint en compte que va ser un cap de setmana molt calorós per als belgues, que incrèduls gaudien de caves i vins a l’aire lliure en un jardí estil renaixentista entre flors colorits i arbustos vells. Després de moments d’alta intensitat d’afluència i de goliardescos moments amb els convidats, el tast dels nostres productes va tenir un èxit exponencial. Els productes més apreciats han estat el nostre Grand cuve Reserva , el nostre Mont Marçal Brut  i… el nostre producte estrella Aureum . Servint-nos de presentacions Power Point d’explicacions més generals sobre el procés d’elaboració del cava, dels raïms autòctons utilitzats i més concretament dels nostres productes, la gent es va quedar impactada, adquirint encara més coneixements.

Bèlgica és un mercat molt important per a nosaltres, els belgues són tastadors experts i curiosos, saben com consumir els nostres productes i com maridar-los amb la seva exquisida gastronomia local. L’aspecte més destacable ha estat la retenció dels visitants, la major part d’aquells que van arribar al principi de l’esdeveniment es van quedar fins al final, un senyal molt positiu que es tradueix com una cosa important, la gent estava a gust, en harmonia amb els altres i l’entorn amical.

Ens portarem al cor la dolçor de Suzanne, sempre acompanyada del seu fidel chihuahua Oesie, l’amabilitat de dos col·laboradors que ens han ajudat molt des del punt de vista organitzatiu, i també el ritme frenètic, la diversió i l’optimisme de Serge i esperem presenciar al març al seu altre tan atès esdeveniment.

Hartelijk dank AD VINDUM!

El final de la verema és el final d’una gran tensió emocional.

Els raïms estan ara als tancs, a punt per fermentar i sabem que ja és l’hora de netejar les eines utilitzades per collir i deixar-les reposar, durant un any, en un remot racó del celler i d’esbandir les caixes tacades de vermell, a causa a les pells del raïm negre collit. La verema és un d’aquells instants que atura el temps i el marca. Finals d’agost, setembre i octubre són mesos de ritme frenètic i d’intensa labor. Els tractors desacceleraren i transiten a pas lent i lineal creuant les carreteres principals. En aquesta època tot està concedit, fins i tot els conductors més exigents, són menys intransigents i pacients perquè, encara que de manera oculta i inexpressiva, els cors de les persones són sensibles a la bellesa i a la potència reveladora de la natura, que una altra vegada, ens ha delectat amb els fruits de la seva terra.

El final de la verema és una festa i, al mateix temps, una actuació teatral impregnada de poesia. L’enòleg, amb la seva experiència, és el director d’orquestra d’aquesta gran “pièce” que ja arriba al final, i els viticultors i els tècnics són els ballarins d’aquesta pantomima, que, amb els seus moviments repetitius i agitats, arriben al moment apoteòsic: al final, l’enfrontament i la manifestació de l’evidència del que ha passat a les vinyes.

Avui en dia, diferentment del que passava antigament, a la imaginació col·lectiva el final de verema es viu com un moment de canvi: la prodigiosa transformació de matèria sòlida en líquid preciós, després de la fatiga per aconseguir-ho.

El celler ha tornat a la seva calma, les fermentacions avancen en una aparent immobilitat que amaga un profund misteri (és només al final d’aquest procés que podem tenir una idea real de la collita), la vinya comença el seu merescut descans amb les seves fulles ja daurades, i la posta de sol avança cada dia més.

El treball responsable dut a terme del nostre brillant equip, realitzat prèviament i destinat principalment a preservar la salut i el desenvolupament futur de les nostres vinyes ecològiques, ha permès recollir gran part del potencial productiu de les vinyes. Els raïms han assolit el grau correcte de maduresa, gaudint d’una bona salut: de fet, les mostres analitzades van ser considerades adequades per a la producció de vins bases brillants per la conseqüent obtenció d’uns excel·lents caves reserva. El nostre celler ha obtingut una bona qualitat de Garnatxa, Macabeu, Pinot Noir i Xarel·lo, encara que la varietat Parellada ha tingut menor producció en termes de quantitat, mostrant-se, de totes maneres, ben estructurada i amb un bon potencial a desenvolupar.

Aquest dissabte 15 de setembre va arribar el moment de la verema manual de la nostra Garnatxa negra. Una varietat de raïm de mitjana-primera maduració que destaca per la seva gran capacitat de resistència a temperatures extremes i d’adaptació a sòls pobres.

Una varietat molt versàtil que confereix bon cos i aromes primaris com els fruits silvestres, les nous torrades i les cireres negres, característiques que seran les protagonistes dels nostres futurs vins i caves.

Aquest any s’ha verificat una climatologia més atlàntica que mediterrània, amb els conseqüents problemes relacionats a aquesta situació. El míldiu, la malaltia més temuda pels viticultors que es dediquen a treballar les vinyes propers al mar, ha estat el problema més viscut i sentit a la DO Penedès. Pel que fa al nostre Celler Mont Marçal, hem hagut de rebutjar una part de la producció per seguir garantint el mateix nivell de qualitat i d’alts estàndards als nostres consumidors, prioritat indiscutible de la nostra empresa.

Les pluges de febrer i, sobretot de març, van marcar el microclima del Penedès. Les temperatures primaverals es van revelar més baixes del que és habitual i això es va convertir en un avantatge, alentint així la difusió de la malaltia. Però el míldiu avançava silenciosament sense mostrar les seves típiques senyals i, quan va tenir ocasió, va atacar amb severitat.

Actuant amb rapidesa, el nostre equip va poder extingir la plaga duent a terme una correcta planificació dels tractaments fitosanitaris i uns intensos treballs de maneig de vegetació.

El moment de la verema de la Garnatxa es decideix sobre la base de la maduració fenòlica, de manera que es va optar per aquestes dates i per una nit fresca i interminable en la que el nostre equip de tècnics va treballar frenèticament. Aquesta imatge de laboriositat se’ns quedarà gravada al cap, semblava que hi hagués una multitut de formigues esforçant-se ininterrompudament en grup perquè tot sortís el millor possible. Aquest és el moment en el qual ens juguem la feina d’un any i només en equip i amb una adequada planificació de les tasques, podem aconseguir els òptims resultats esperats.

El proper cap de setmana, al voltant del 22 de setembre, es planifica començar la recollida de la Parellada, de maduració més tardana. Una varietat de raïm de mida molt gran, amb espatlles molt marcades, baies homogènies i els aromes primaris de les quals són les notes de fruita blanca, destacant el cítric, i tocs florals. Com és habitual, la recollida s’efectuarà de forma manual i de nit, d’aquesta manera, gràcies a les baixes temperatures, la fermentació no comença sense el nostre control.

Verema significa fulles tremolants i tendents als colors de la tardor, colors daurats o ataronjats i cors encongits i esperançats. Amb el començament de la tardor i les primeres pluges, el sòl humit barreja les seves aromes amb les aromes del raïm madur. El vent escombra grans núvols blancs, que contrasten amb l’intens cel blau. L’ambient és alegre, la verema és una tradició que es repeteix cada any, amb l’esperit camperol inalterat, típic de la nostra regió.

El 2018 ha estat un any plujós sobretot a la primavera, més concretament durant el mes de març, on les dades marquen una alta pluviometria. Des del punt de vista agronòmic, el desenvolupament de les vinyes, iniciat sota els millors auspicis, va estar condicionat per un clima estrany alterat per les gelades, les pluges i la humitat. Per tant, serà l’any en què la capacitat del nostre enòleg marcarà la diferència en el resultat final.

La recent baixada de les temperatures ha ajudat a incrementar la bona qualitat del raïm i la seva maduració, després d’un llarg període d’excessiva calor. Això ha permès que el cicle de maduració s’alentís per assegurar així un bon desenvolupament de la verema.

Per les condicions meteorològiques que han patit les nostres vinyes es preveu una reducció de la verema, que no afectarà la qualitat. De fet, el raïm gaudeix d’un gran equilibri entre frescor i maduresa. L’estat fitosanitari es mostra òptim i esperem que dedicant els esforços oportuns i mimant cada gra del raïm amb el mateix afecte, aconseguirem excel·lents vins i caves. La collita, que va començar el 11 d’agost, sembla definitivament millor que l’any passat, on la sequera havia protagonitzat tota l’època de la verema.

El viatge previst per al mes d’agost a Anglaterra comença per la ciutat de Birmingham, per visitar el nostre distribuïdor Connolly’s Wine Merchants Ltd, operatiu des de 1976. Ells brinden un servei personalitzat, atent i flexible a tots els seus clients.

En una època de marques globals, centres d’atenció telefònica i domini dels supermercats, el focus de Connolly’s es va centrar fortament en l’individu i en les seves exigències.
És un distribuïdor seriós i concret, exigent en els seus criteris en termes de qualitat i valor. Subministren fonamentalment als restaurants, bars, pubs, hotels i centres de conferències a Birmingham i The West Midlands.

Les reunions i les visites amb clients finals han estat profitoses fins al punt que Connolly’s sembla interessat a augmentar les seves referències, incloent al ventall dels nostres caves i també vins.

Encara que aquest distribuïdor sigui petit, cal remarcar que té una bona clientela fidelitzada que busca productes diferents del que troben al supermercat. Vam pronosticar dificultats en créixer en volum, però sí que veiem bones possibilitats d’incrementar en diversificació. Això serà possible gràcies a la nova obertura d’un tasting bar a la mateixa ciutat, on s’experimenten maridatges amb típiques carns, formatges anglesos i caves i vins, buscant la clau que encengui l’espurna entre ambdós, amb la finalitat d’experimentar sensacions noves en paladar, així com de trencar regles i crear un “blend” nou.

L’endemà es va visitar al distribuïdor Ellis of Richmond a la ciutat de Hanworth, Middlesex. La història i el background d’aquest distribuïdor és fascinant, Joseph Ellis el fundador, va començar el seu negoci del vi el 1822, fa uns 195 anys. Inicialment va dirigir el negoci des de 36-37 Leadenhall Street a Londres, on tots els lliuraments es feien en carros tirats per cavalls. El 1926 el negoci necessitava expandir-se, per la qual cosa es va traslladar a Richmond, disposant així d’oficines i cellers molt més grans i pràctics.

Avui dia la família Ellis continua el negoci amb James, Robert i William a la direcció i, al costat d’un fantàstic equip de personal, s’ha construït un florit negoci importador. L’esperit segueix sent el mateix dels seus pares fundadors quan van començar amb el negoci.

El nostre equip va fer rutes recorrent distàncies molt llargues bàsicament centrant-se en botigues de vins especialitzades en pobles com Grassington, Ilkley, Otley i Harrogate. Es van visitar els clients finals i es van improvisar tasts, cosa que va deixar positivament impactats per la qualitat dels productes dels clients involucrats.

El tast on hi va haver més afluència va ser en “at Cambells” en Leyburn, on van assistir unes 35 persones i es va provar Mont Marçal Reserva, Mont Marçal Rosat, Extremarium i, amb sorpresa Mont Marçal blanc de 2015 i Mont Marçal Criança.

Agraïts per l’afecte i l’estima rebuda, desitgem tornar aviat, probablement el febrer 2019!!

Aquesta vegada ens va tocar viatjar primerament a la meravellosa Holanda, bressol de grans cultures i bells prats que s’estenen al llarg i ample de la seva plana topografia, fins arribar a l’alçada de la mar al nord i oest! La primera etapa va ser Horst aan de Maas, a uns 20 quilòmetres de la frontera alemanya, per assistir a la reunió del nostre gran distribuïdor Wjintransport.

Ells són per a nosaltres una acollidora família. Bas, Leen, Marc tenen un tros del nostre cor, la seva involucració i la seva dedicació és tan forta que tenim sempre la mateixa proximitat. Bas, el director executiu, ens va comunicar dades importants sobre la nostra situació actual a Alemanya i Holanda. Tot està estable, amb unes bones previsions com l’any passat. La situació a Alemanya, un mercat crucial pel que és el cava que tendeix a xocar amb els Schaumweine autòctons, va millorant.

Va començar així el nostre desplaçament a Salzgitter per quedar amb l’amo de EVM WEINDEPOT, Klaus Elblinger. D’entrada, l’amable propietari, juntament amb la seva dona, amb tota sinceritat ens va admetre que la qualitat dels nostres productes és molt bona. Van provar en els seus freqüents viatges a Espanya diferents caves i no van trobar cap a la mateixa alçada que els nostres en termes de preu-qualitat.

Animat i amb moltes ganes d’ensenyar-nos els espais de degustació, magatzem i activitats lúdiques, Klaus ens va acompanyar per tota la seva enorme instal·lació. Al seu portfoli tenen diferents referències com limoncello, grappas d’alta qualitat, brandi, conyac, whisky, vins de Xile, Sud-àfrica, França, Portugal, Itàlia i Espanya. La part dedicada a la degustació, amb aforament per a 180 persones, té un disseny amb estil típicament alemany, tot de fusta, on a l’interior recorda a una típica taverna de les Kneipe d’Alemanya. Als laterals compta amb dues cuines enormes d’última generació que utilitzen quan organitzen maridatges, esdeveniments i sopars. Tot el que són les oficines estan en un edifici annex on es centralitza tota la part de logística i d’administració. Va ser una trobada amena. Ells esperen mantenir més tracte amb nosaltres, fer algun esdeveniment junts i col·laborar més colze a colze i nosaltres esperem confiança.

La segona etapa va ser Haibach per a acudir a la cita amb la importadora Getraenke Breunig, on l’amo Joe Breunig ens atenia. Què dir… un molt bon client amb unes immenses ganes d’aprendre i d’atrevir-se a portar productes de tendència i de marques emergents de vodka, whiskey, gin, brandi, conyac, grappa i Porto. La seva filosofia és tocar totes les gammes d’un productor i donar així la possibilitat al mateix client d’escollir el que prefereix, depenent del seu interès, exigència i disponibilitat econòmica. Dels nostres productes treballa la gamma Aureum, Mont Marçal Brut y Mont Marçal Rosé i els Marcelona blanc, negre i rosat. Aquest ha estat una trobada més de coneixement, presa de contacte i d’intercanvi d’opinions. Joe ho acostuma a organitzar juntament amb al seu proactiu equip. Activitats així en les que ens té en consideració per a donar-li suport quan ho requereixi.

Seguim donant la volta per la gran Alemanya per arribar a tocar de l’esplèndida i juvenil ciutat de Mannheim. Suedlandhaus Horst Beiderwieden és el nostre destí. Una botiga molt gran on es venen productes de diferents rangs de preus. En la seva cartera tenen més de 35.000 articles tant de menjar com de Delikatessen. El portfoli abasta des dels olis, vinagres, te, cereals… fins als conyacs, gin, grappa, whiskeys, brandi, vins. Per a ells la recerca de productes gastronòmics que respectin els seus criteris és cada vegada més difícil ja que la globalització dels productes artesanals ja està molt avançada. No obstant això, com a empresa familiar, donen gran importància a una relació personal amb els productors i estan oberts a noves propostes.

Finalment vam acabar el viatge a Stuttgart per a visitar Hans i Oliver Schmid de Weinimport Handels. Remarquen des del principi la seva satisfacció amb el tipus de col·laboració i relació que tenim instaurades. Són amants de la gamma Mont Marçal que encaixa amb facilitat al perfil de clients que tenen a la seva regió.

Cal obrir un parèntesi interessant. En aquest viatge hem tocat regions diferents, en aquest cas Baden-Württemberg, i prèviament Niedersachsen i Unterfranken. Sent Alemanya històricament un País de principats i, avui dia una Bundesrepublik, les diferències entre les regions estan molt marcades, això significa que els clients d’una regió són un món a part comparat als clients d’una altra i això és una dada rellevant a tenir en consideració en tots moments.
Aquest viatge en general ha estat molt important per a tot l’equip d’exportació. D’aquesta manera hem pogut presentar-nos als clients desvinculant dels estereotips que tenien de nosaltres i explicar la nova realitat de Mont Marçal.

Ens veurem molt aviat estimada Alemanya, terra d’oportunitats, prosperitat i respecte. Auf Wiedersehen!